Salari i hores extres
El salari
El salari està integrat per totes les percepcions econòmiques, en diners o en espècie, dels treballadors per compte d'altri, que retribueixen tant el treball efectiu com els períodes de descans computables com de treball (diumenges i festius, vacances, permisos retribuïts, etc.)
Generalment, l'estructura del salari és constitüida pel salari base + diversos complements que poden estar vinculats al lloc de feina, a les condicions del treballador, al treball realitzat, als resultats de l'empresa, etc.
A part de les pagues extraordinàries (és obligatori l'abonament anual de, com a mínim, 2 pagues extraordinàries amb una quantia de 30 dies de salari cadascuna, una en ocasió de les festes de Nadal i l'altra en el mes que fixi el conveni col·lectiu o, si s'acorda així, prorratejades mensualment), la resta de complements salarials es pacten individualment o en el conveni i en fixar-los s'ha de respectar el principi d'igualtat i no discriminació. Els complements més comuns són: l'antiguitat; els plusos per transport, treball perillós, nocturn, per torns, etc.; la manutenció; l'allotjament; la participació en beneficis, etc.
El salari s'estableix lliurement entre l'empresari i el treballador però no pot ser inferior al pactat en el conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, al salari mínim interprofessional (per l'any 2.012 és de 641,40€/mes) d'acord amb el temps treballat.
Respecte a l'abonament del salari, aquest ha de realitzar-se puntualment, en el lloc i la data convinguts o segons els usos i costums.
Per documentar el salari s'ha d'entregar un rebut individual que justifiqui que s'ha pagat: la nòmina. El treballador el firma i es queda amb una còpia (es aconsellable conservar les nòmines durant un període mínim de 5 anys). Aquí teniu una mostra:
Les hores extra
Són les hores de treball que es realitzen de més respecte a la durada de la jornada ordinària.
El nombre màxim d'hores extraordinàries a l'any que pot fer un treballador és de 80, llevat de les necessàries per a reparar danys extraordinaris o urgents i en els supòsits de risc de pèrdua de primeres matèries, que el treballador està obligat a realitzar.
Excepte en els casos de força major citats, la prestació d'hores extraordinàries és voluntària i s'abona econòmicament (la quantia no pot ser inferior al valor de l'hora ordinària) o bé es compensen per temps equivalents de descans retribuït.
